Les característiques del procés d'emmotllament per injecció de productes de dos-colors són les següents.
Les màquines d'emmotllament per injecció de dos-colors solen estar equipades amb dos o més jocs de dispositius d'injecció de plastificació. L'estructura de la unitat d'injecció (com ara paral·lela i unidireccional, paral·lela i oposada, en forma de L-, etc.) i el mecanisme de subjecció del motlle (com el tipus rotatiu, el tipus d'eix giratori, etc.) s'han d'ajustar segons el procés de producció específic. [3] El broquet ha de tenir una estructura especial segons el mètode de producció o estar equipat amb dos jocs de motlles d'emmotllament amb la mateixa estructura que es poden girar i reposicionar. Durant la injecció de plastificació, els paràmetres del procés com la temperatura de fusió, la pressió d'injecció i el volum de fusió d'injecció en els dos conjunts de dispositius d'injecció de plastificació haurien de ser els mateixos.
En comparació amb els productes de plàstic modelat per injecció normals, els productes de plàstic modelat per injecció de dos-colors requereixen paràmetres més alts per a la temperatura de fusió i la pressió d'injecció durant la injecció. La raó principal és que el canal de flux del motlle en l'emmotllament per injecció de dos-colors és relativament llarg i l'estructura és relativament complexa, el que resulta en una major resistència al flux de fusió.
Els productes de plàstic modelat per injecció de dos-colors haurien d'utilitzar matèries primeres amb bona estabilitat tèrmica i baixa viscositat de fusió per evitar la descomposició a causa de la temperatura de fusió elevada i el llarg temps de residència al canal de flux. Els plàstics utilitzats habitualment inclouen resines de poliolefina, poliestirè i ABS. La selecció del material ha de complir els requisits bàsics de compatibilitat d'adhesius i compatibilitat de processament. Per garantir la qualitat de l'enllaç, sovint es trien combinacions de materials amb cadenes moleculars compatibles (com ara PC i TPU), i la diferència de punt de fusió entre els dos materials normalment ha de ser superior o igual a 30 graus per evitar la delaminació.
En l'emmotllament per injecció de productes de plàstic de dos-colors, per garantir una bona fusió de les dues foses de colors diferents al motlle i garantir la qualitat de modelat del producte modelat per injecció, s'han d'utilitzar temperatures de fusió més altes, temperatures de motlle més altes, pressions d'injecció més altes i velocitats d'injecció més altes.
Els estudis han demostrat que els paràmetres clau del procés (temperatura de fusió, pressió de retenció, velocitat d'injecció i temperatura del motlle) tenen un impacte significatiu en la qualitat del producte (com ara la contracció del volum i l'índex de contracció), i l'ordre de la seva influència s'ha determinat preliminarment mitjançant experiments. A més, aquest procés té una finestra estreta, que requereix un control extremadament precís de la temperatura del material i la seqüència d'injecció; per exemple, una diferència de temperatura de ± 5 graus entre materials plàstics tous i durs pot provocar una disminució del 30% de la força d'unió.
El disseny del motlle és precís i l'estructura és especial, sovint equipat amb mecanismes de rotació o lliscament d'alta{0}}precisió, com ara un requisit de coaxialitat de la placa giratòria inferior o igual a 0,005 mm. Les superfícies de plàstic dur solen dissenyar-se amb ranures de cua de milano, matrius de micro-forats i altres estructures d'enclavament, mentre que les portes de plàstic tou han d'evitar zones febles a la unió entre plàstics durs i tous per aconseguir un enclavament mecànic entre els materials i garantir la precisió de l'alineació.
A més, en comparació amb l'emmotllament per injecció convencional, el procés d'emmotllament per injecció de dos-colors té més factors d'influència i implica incerteses com l'acoblament d'interfícies, cosa que dificulta que el programari CAE d'ús habitual realitzi simulacions exhaustives i detallades. Els resultats de la simulació normalment només s'utilitzen com a referència per a la producció real.